Coreografies d'en Carles Ibáñez i la música d'arrel tradicional Un espectacle de dansa a partir del llenguatge clàssic sobre músiques amb instruments tradicionals catalans |
EL SO DE LA TENORA I EL BALLET |
El 1937, la ballarina Teresa Boronat triomfava a la sala Pleyel de París, davant milers d’espectadors, amb un coreografia insòlita: la recreació en solo d’una sardana. L’acompanyava la cobla Barcelona –que la premsa parisenca batejà com “la troupe incomparable”–, en un acte a favor de la República Espanyola. No era la primera vegada que aquesta ballarina de tècnica rigorosa i formació clàssica reinterpretava la música d’arrel: el 1917 havia entusiasmat els barcelonins amb una visió coreogràfica de “La sardana de les monges” de Morera al teatre El Dorado; el 1928, al Gran Teatre del Liceu. Després recorreria Europa, Àsia i Amèrica versionant danses catalanes amb un èxit esclatant: era l’avantatge de ser fidel a la pròpia identitat reinterpretant-la per al món, amb rigor, imaginació i sense complexos. La fórmula irrefutable de l’originalitat. La idea de Boronat era la llavor de quelcom que tanmateix no va arribar a fruitar mai: el ballet clàssic català. La possibilitat d’una escola clàssica bastida sobre materials catalans, gestualitats, músiques i temes. Hi hagué, després, ,altres temptatives, poques i anecdòtiques, de la mà de Joan Magrinyà o Trini Borrull. Però quaranta anys de franquisme van silenciar el que tot just eren uns primers tempteigs. Després, als anys setanta i vuitanta del segle XX, ja no es va establir un pont amb el que era la dansa de creació d’avantguerra: els creadors catalans van fer atenció als nous corrents europeus de la dansa contemporània, i només els esbarts van continuar treballant amb els materials tradicionals. Les propostes de Carles Ibáñez que avui tindrem el goig de gaudir són una nova aportació a aquesta aventura. I es mereix un doble aplaudiment: per l’audàcia de desempallegar-se dels prejudicis que un cert provincianisme cosmopolita ha volgut projectar sobre els materials tradicionals catalans, i pels resultats artístics aconseguits. Mestre de ballet i coreògraf exquisit, la primera temptativa d’Ibáñez en aquest sentit va ser la coreografia de “Haendeliana”, d’Albert Guinovart, per a tenora i piano, muntada a instàncies del programa NYDIA de TVC. Després en vingueren d’altres. Ibáñez ens mostra una realitat evident: tant el llenguatge del ballet com la música de cobla per a concert són la depuració d’una arrel. Per això casen tan bé. Els espectadors del Palau assistiran, doncs, a la magnífica represa d’un somni estroncat. I, de retruc, es retrà homenatge als que afaiçonaren el somni: Teresa Boronat, Joan Tena, o els escriptors Xavier Garcia i Esteve Fàbregas –aquest darrer va escriure tot un assaig i un grapat de llibrets mai no representats per a la creació d’un ballet català. Aquells qui, sense complexos i sense fronteres, van creure en una veritable dansa catalana i universal. Jordi Lara.
|
TEMPORADES DE BALLET AL POBLENOU |
MITJA MARATÓ Organitzada i dirigida per Carles Ibáñez i Padró |
En preparació XII temporada.
Comentaris sobre la X temporada:
Aquesta el la desena temporada de ballet al poblenou que organitzo. Vam començar l’any 1.997 i la idea era poder donar la oportunitat a mestres i alumnes de mostrar el seu treball a dalt de l’escenari, així com d’acostar el públic, especialment l’infantil, a la dansa. De la dificultat de tindre un espai on actuar ja feia un comentari l’any 1.990. Dèia així: “La possibilitat de presentar un espectacle de dansa no és fàcil per moltes raons i cap n’és la manca de ganes. La dificultat és poder conjugar tots els elements necessaris per dur-ho a terme. El punt de partida són els ballarins, l’element humà, sense ells no és possible res. El coreògraf pot tenir moltes idees, però sense ballarins que l’entenguin i que estiguin disposats a treballar dur, no es poden materialitzar. Amb això som ben diferents, per exemple, del pintor, de l’escultor o de l’escriptor, ja que per a ells, la creació depen exclusivament del seu treball. L’espai és un altre dels problemes amb que hem d’enfrontar-nos i en dues vessants: l’espai on assajar i l’espai on actuar.” Doncs bé, fa deu anys, sí enguany celebrem el Xe aniversari, que tenim aquest teatre a la nostra disposició. Sí fa deu anys que se’ns permet de presentar-hi coreografies, que quan tenim una idea sabem, pensem, que tenim el teatre del poblenou per presentar-la. Sí, ja sabem que l’escenari es una mica petit, que té un cert pendent que dificulta l’ejeccució dels ballarins, però, és el nostre, es l’escenari de les nostres temporades de ballet, i té vida, es respira emoció, teatre, música i també dansa. Es l’escenari de “el centre”, que al llarg d’aquests 10 anys ha obert les seves portes per a que el mon de la dansa i entrés, i nosaltres : els mestres i ballarins, els estudiants i coreògrafs, que som gent agraïda, volem mostrar el nostre reconeixement a “el centre” i la seva junta directiva, i a tots aquells que han fet possible aquest camí. Gràcies, i felicitats. Per la dansa … Carles Ibáñez i Padró |
COL·LABORADORS Federació Catalana de Professors de Dansa, Associació de Professors de Dansa Acadèmica de Barcelona, Centre Moral i Cultural del Poblenou, Francesc Valldeperes, Isabel Porcar, Royal Academy of Dance |
Escola de Dansa Carles Ibáñez · Escola de Dansa Carles Ibáñez · Escola de Dansa Carles Ibáñez · Escola de Dansa Carles Ibáñez · Escola de Dansa Carles Ibáñez · Escola de Dansa Carles Ibáñez · Companyia de Dansa Carles Ibáñez · Companyia de Dansa Carles Ibáñez · Companyia de Dansa Carles Ibáñez · Companyia de Dansa Carles Ibáñez · Companyia de Dansa Carles Ibáñez · Ballet a Barcelona · Ballet a Barcelona · Ballet a Barcelona · Ballet a Barcelona · Ballet a Barcelona · Ballet a Barcelona · Ballet a Barcelona · Ballet a Barcelona · Ballet a Barcelona |
Escola de Ballet CARLES IBÁÑEZ |
Composició |
Música |
Introducció musical |
Solo de tenora (Plany d'en Joaquim Serra) |
Haendeliana |
Albert Guinovart |
Roselles de Maig |
Paulí Peña |
Perfils |
Joan Elias |
Tramuntana "Evocació 1976" |
Companyia Elèctrica Dharma |
Introducció musical |
la cobla (sota els pins, de la suit Impressions Camperoles d'en Joaquim Serra) |
Montmagastre |
Manuel Oltra |
Reis Glorios |
Guiraut de Bornelh (vrs cobla Francesc Cassú) |
So d'onze i percussió |
Salvador Brotons |
Poema de l'amor que neix |
Felix Martinez i Comin |
Plany |
Felix Martinez i Comin |
Puigsoliu |
Joaquim Serra |
Triptic d'un senyor feudal, El Comte Arnau! |
"El Llobregat" d'en Salvador Brotons |